Inconstància

Veig que si una cosa és regular en aquest blog és la meva inconstància… no acabo d’enganxar-m’hi tot i tenint-ne ganes. Suposo que en part és que encara estic en la fase “adaptació a noves rutines”, fase que intueixo no canviarà mai més… Rellegint una mica els escassos post que hi ha, veig que fa gairebé un any deia que després de la vacances iniciaria de nou l’activitat… però no deia després de quines vacances. Esperem que siguin les d’aquest any. 🙂

Crec que faré un plantejament com el que hem fet a Clan-destinos. Imposar-me una certa disciplina i, el més important, quina penitència hauré d’assumir si no compleixo amb els objectius establerts. Aprofitaré aquestes vacances per a veure quins auto-càstigs em puc imposar i que no siguin fàcils de saltar (s’accepten propostes).

El cert és que cada cop valoro més l’ús del Twitter que no pas el del blog en si. I pel que veig, sembla que és una tendència bastant global, amb cada vegada més gent immersa en aquest nou canal de comunicació. Encara que també cal dir que aquell que no hi és dins, no veu de què serveix aquesta història… no hi troba el valor. Jo, sincerament, de moment el valor afegit que hi he trobat bàsicament a nivell d’oci – relacions socials. És a dir, estic establint una xarxa de contactes més o menys afins en temàtiques/pensaments amb qui comparteixo moments i coneixements varis tot i només conèixer-los virtualment (alguns, per sort, també físicament).

Bé, només volia fer una entradeta per dir que sóc viu i al final m’he enrotllat amb tot això del twitter… doncs això, continuo viu virtualment parlant, sóc més actiu a can Twitter que no pas a can Blog, a partir de setembre tonrarem a ser molt actius a can Clan-destinos, si no hi ha res de nou torno a fer classes a la Facultat de Turisme de la UdG: Gestió de la Informació Turística (Diplomatura), Tècniques Informàtiques i Comunicatives (Grau) i Tecnologies de la Informació i Comunicació (Màster). Tot això, sense deixar de banda la feina a la consultoria turística on estic i, evidentment, sense descuidar la família i els amics!!!

Apa doncs, me’n vaig a agafar forces… salut!

Anuncis
| Deixa un comentari

Oblits…

Ara feia dies que no passava per aquí… de fet, mesos díria jo. He estat meditant si borrar o no borrar el blog, ja que quin sentit té tenir-lo i no actualitzar-lo? però em sembla que li donaré una altra oportunitat. Crec que aviat també tindré noves motivacions per anar explicant la meva vida i miracles i temes vinculats per tant, si, decidit, aquest blog té una altra oportunitat.

Deixarem passar l’agost i al setembre tornaré amb ganes renovades.. i espero que un lloc propi dins Internet (eh Lee?!) i amb una mica més de consistència…

Apa doncs, pels que feu vacances aprofiteu-les… pels que no, aprotiteu-les també quan les feu..

Publicat dins de varis | Deixa un comentari

Vacances

Com podeu veure els pocs que arribeu a aquest aquí, sembla que el blog estigui abandonat. De fet, ho ha estat. Crec que el ritme de publicació d’escrits no serà mai gaire més intens que el que porto fins ara… De fet, m’estic plantejant de deixar-ho estar. Però crec que un cop hagi enfocat un parell de coses, podré tornar a escriure regular-me (bé tornar, a escriure regularment i llestos..).

D’entrada però, la setmana vinent tampoc hi haurà vida per aquí… seré perdut a Les Escaules, sense internet i sense massa cobertura al mòbil també… una mena d’experència de desintoxicació. A veure si ho aguanto. I a veure si em dóna per començar la refotuda Master Tesi.

Apa doncs, me’n vaig a preparar la maleta… fins ara..

| Deixa un comentari

Dualitat

Això de les noves tecnologies és curiós. Miro al meu voltant i hi veig un grup que està a la última: blog, twitter, pda, flirck, comunitats socials… i un altre que amb prou feines controla el windows i el paquet office. Gent de les mateixes edats. Suposo que tot va lligat a les necessitats i a la curiositat. Jo, com sempre, a mig camí…

| Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Per què?

Encara no sé ben bé perquè creo aquest blog, diuen que ja vaig prou atabalat amb tot el que faig… potser tenen raó. Veurem. Començo sense pressió (ja la tinc en altres llocs més clandestins). Quan pugui, vulgui i em deixin. Així serà la meva gestió d’aquest blog. Doncs això, per avui crec que ja està bé… ha estat dia esplèndid fent una bona costellada amb la gent que m’estimo… no puc demanar més. Fins al pròxim escrit…

Publicat dins de varis | Etiquetat com a , , , | 3 comentaris