Formació turística. Tant difícil és?

Tot i que la intenció en aquest blog més “personal” no és parlar de turisme (ja ho faig a clan-destinos), si que de tant en tant s’hi anirant colant petites reflexions o curiositats que em temo no aportaran gaire res de nou però tampoc crec que facin massa nosa…

Segurament en algun punt del nostre territori ja es fa. Segurament també a petita escala, a partir d’alguna agrupació o associació, a nivell més intern, però dubto que es faci a nivell de “país” i de manera pública. Es tracta de donar eines a les destinacions turístiques i empreses petites i mitjanes per a la millora de la seva competititat. En aquest cas, trobem que la Corporació Turística de Tasmània posa a l’abast de tothom el que anomenen Tourism e-kit, un conjunt de manuals i documentació que tracten temes vinculats a la part online del negoci turístic. Així, s’hi podren trobar des de conceptes generals del món online, les bases per a elaborar webs, la realització d’estratègies de màrqueting online, presència en buscadors, distribució electrònica,…

De fet això només és una part de tota la seva estratègia de suport a la indústria turística, que gira al voltant també de programes de co-màrqueting i la lliure distribució d’informació sobre mercats i productes turístics a fi que tant les empreses locals com les que hi volen realitzar negocis coneguin millor el mercat on es troben.

Cal dir que accions d’aquesta mena no són exclusives d’aquest destí, sinó és una pràctica habitual sobretot en les estructures de gestió de destinacions turístiques del nord d’Europa i d’Oceania. Així, alguns dels exemples interessants poden ser Austràlia, Nova Zelanda, Anglaterra, entre d’altres.

Com deia al principi, segurament a casa nostra també es fa, però no tinc la sensació de que es tracti de quelcom tant estructurat com en aquests casos. De fet, després de fer un repàs ràpid de les webs de les diferents marques turístiques catalanes, no he aconseguit trobar que cap tingui un espai “corporatiu” públic que tendeixi (no que ho sigui) a ser com els casos posats d’exemple (excepte Turisme de Barcelona). Evidentment, no es pot comparar els recursos de països com els citats amb les nostres estructures més locals, però compartir informació a través de les noves tecnologies no hauria de ser excessivament costós. Més aviat, es tractaria d’un canvi de mentalitat.

En fi, que potser hauríem d’anar-hi a fer una volta a veure què en podem apendre. De fet, una bona oportunitat hauria estat anar-hi aquests dies passats aprofitant la Conferència Tourism Futures.

Publicat dins de Turisme | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Reflexions post vacances…

Acabo de tornar. S’han acabat les primeres vacances “diferents”, amb l’Oriol. Una setmaneta de desconnexió en familia que ha anat realment bé. Suposo que em costarà tornar a connectar, però bé, és el que toca no?! Acabo de tornar i em trobo al mur del Facebook un comentari del sempre divertit i interessant Edu Vargas. El comentari diu així:

Em demano com, en temps de lleure o fent turisme o consumint serveis turístics, pot desconnectar un expert en la teva especialitat. 😉

Deixant de banda el tema “expert en la matèria”, la resta de la frase fa rumiar… i certament, la veritat és que tampoc es desconnnecta del tot. Almenys jo no tinc aquesta capacitat. De fet, en les poques incursions que hem fet a zones turístiques (Figueres, Empuriabrava, Calella de Palafrugell) i tot i tenir el “mode oci” activat, no he evitat que la mirada crítica es fixés amb alguns punts mentre gaudia del sol, els gelats i la platja. Aspectes com els problemes de mobilitat i la congestió de cotxes pel centre de Figueres, les cues per a accedir a la Costa Brava (on és la planificació a mig-llarg termini), l’ocupació per golejada de francesos a Empuriabrava (on és la “diversificació de mercats”), la diferència de preus entre “els del poble” i els “forasters” (per més bona que sigui la carn, no hi ha excusa), les curioses estratègies de comunicació d’alguns,… són algunes de les reflexions que no he pogut evitar fer durant aquests dies…

Bé, com que fa poques hores que tinc el “mode treball” activat, tampoc estic capacitat per a gaires reflexions més profundes… així que vosaltres mateixos.

Deixa un comentari

Inconstància

Veig que si una cosa és regular en aquest blog és la meva inconstància… no acabo d’enganxar-m’hi tot i tenint-ne ganes. Suposo que en part és que encara estic en la fase “adaptació a noves rutines”, fase que intueixo no canviarà mai més… Rellegint una mica els escassos post que hi ha, veig que fa gairebé un any deia que després de la vacances iniciaria de nou l’activitat… però no deia després de quines vacances. Esperem que siguin les d’aquest any. 🙂

Crec que faré un plantejament com el que hem fet a Clan-destinos. Imposar-me una certa disciplina i, el més important, quina penitència hauré d’assumir si no compleixo amb els objectius establerts. Aprofitaré aquestes vacances per a veure quins auto-càstigs em puc imposar i que no siguin fàcils de saltar (s’accepten propostes).

El cert és que cada cop valoro més l’ús del Twitter que no pas el del blog en si. I pel que veig, sembla que és una tendència bastant global, amb cada vegada més gent immersa en aquest nou canal de comunicació. Encara que també cal dir que aquell que no hi és dins, no veu de què serveix aquesta història… no hi troba el valor. Jo, sincerament, de moment el valor afegit que hi he trobat bàsicament a nivell d’oci – relacions socials. És a dir, estic establint una xarxa de contactes més o menys afins en temàtiques/pensaments amb qui comparteixo moments i coneixements varis tot i només conèixer-los virtualment (alguns, per sort, també físicament).

Bé, només volia fer una entradeta per dir que sóc viu i al final m’he enrotllat amb tot això del twitter… doncs això, continuo viu virtualment parlant, sóc més actiu a can Twitter que no pas a can Blog, a partir de setembre tonrarem a ser molt actius a can Clan-destinos, si no hi ha res de nou torno a fer classes a la Facultat de Turisme de la UdG: Gestió de la Informació Turística (Diplomatura), Tècniques Informàtiques i Comunicatives (Grau) i Tecnologies de la Informació i Comunicació (Màster). Tot això, sense deixar de banda la feina a la consultoria turística on estic i, evidentment, sense descuidar la família i els amics!!!

Apa doncs, me’n vaig a agafar forces… salut!

Deixa un comentari

Oblits…

Ara feia dies que no passava per aquí… de fet, mesos díria jo. He estat meditant si borrar o no borrar el blog, ja que quin sentit té tenir-lo i no actualitzar-lo? però em sembla que li donaré una altra oportunitat. Crec que aviat també tindré noves motivacions per anar explicant la meva vida i miracles i temes vinculats per tant, si, decidit, aquest blog té una altra oportunitat.

Deixarem passar l’agost i al setembre tornaré amb ganes renovades.. i espero que un lloc propi dins Internet (eh Lee?!) i amb una mica més de consistència…

Apa doncs, pels que feu vacances aprofiteu-les… pels que no, aprotiteu-les també quan les feu..

Publicat dins de varis | Deixa un comentari

Vacances

Com podeu veure els pocs que arribeu a aquest aquí, sembla que el blog estigui abandonat. De fet, ho ha estat. Crec que el ritme de publicació d’escrits no serà mai gaire més intens que el que porto fins ara… De fet, m’estic plantejant de deixar-ho estar. Però crec que un cop hagi enfocat un parell de coses, podré tornar a escriure regular-me (bé tornar, a escriure regularment i llestos..).

D’entrada però, la setmana vinent tampoc hi haurà vida per aquí… seré perdut a Les Escaules, sense internet i sense massa cobertura al mòbil també… una mena d’experència de desintoxicació. A veure si ho aguanto. I a veure si em dóna per començar la refotuda Master Tesi.

Apa doncs, me’n vaig a preparar la maleta… fins ara..

Deixa un comentari