Formació turística. Tant difícil és?


Tot i que la intenció en aquest blog més “personal” no és parlar de turisme (ja ho faig a clan-destinos), si que de tant en tant s’hi anirant colant petites reflexions o curiositats que em temo no aportaran gaire res de nou però tampoc crec que facin massa nosa…

Segurament en algun punt del nostre territori ja es fa. Segurament també a petita escala, a partir d’alguna agrupació o associació, a nivell més intern, però dubto que es faci a nivell de “país” i de manera pública. Es tracta de donar eines a les destinacions turístiques i empreses petites i mitjanes per a la millora de la seva competititat. En aquest cas, trobem que la Corporació Turística de Tasmània posa a l’abast de tothom el que anomenen Tourism e-kit, un conjunt de manuals i documentació que tracten temes vinculats a la part online del negoci turístic. Així, s’hi podren trobar des de conceptes generals del món online, les bases per a elaborar webs, la realització d’estratègies de màrqueting online, presència en buscadors, distribució electrònica,…

De fet això només és una part de tota la seva estratègia de suport a la indústria turística, que gira al voltant també de programes de co-màrqueting i la lliure distribució d’informació sobre mercats i productes turístics a fi que tant les empreses locals com les que hi volen realitzar negocis coneguin millor el mercat on es troben.

Cal dir que accions d’aquesta mena no són exclusives d’aquest destí, sinó és una pràctica habitual sobretot en les estructures de gestió de destinacions turístiques del nord d’Europa i d’Oceania. Així, alguns dels exemples interessants poden ser Austràlia, Nova Zelanda, Anglaterra, entre d’altres.

Com deia al principi, segurament a casa nostra també es fa, però no tinc la sensació de que es tracti de quelcom tant estructurat com en aquests casos. De fet, després de fer un repàs ràpid de les webs de les diferents marques turístiques catalanes, no he aconseguit trobar que cap tingui un espai “corporatiu” públic que tendeixi (no que ho sigui) a ser com els casos posats d’exemple (excepte Turisme de Barcelona). Evidentment, no es pot comparar els recursos de països com els citats amb les nostres estructures més locals, però compartir informació a través de les noves tecnologies no hauria de ser excessivament costós. Més aviat, es tractaria d’un canvi de mentalitat.

En fi, que potser hauríem d’anar-hi a fer una volta a veure què en podem apendre. De fet, una bona oportunitat hauria estat anar-hi aquests dies passats aprofitant la Conferència Tourism Futures.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Turisme i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s