A can Apple no paren…

Arrel d’un post vist en un blog d’aquests que t’apareixen després de seguir diversos links i que quan els trobes no saps ni com hi has anat a parar (per això no poso referència, em sap greu) vaig veure que parlava de les xifres d’Apple. Si dic que són impressionant no descobriré gaire res, i més vist l’èxit de vendes del nou producte que han tret: l’Ipad, i que com sempre, ha generat diversitat d’opinions.

Però bé, el que m’ha sorprès ha estat les xifres publicades del darrer trimestre fiscal de l’empresa (el document complert es pot veure aquí). I més que les xifres en diners, el que m’ha impactat són les xifres en unitats. Que quines són? Doncs: 10.885.000 iPods,  8.752.000 iPhones, 1.147.000 ordinadors de taula i 1.796.000 portàtils. Quasi res. D’acord que el món és molt gran, però sembla que l’empresa ha sabut posicionar la marca de manera que tot i la crisi existent, la gent els continua comprant tot i ésser superiors en preus a la competència.

Sembla que avui dia si no tens algun dels productes de la marca de la poma jo acabes d’estar del tot, sense anar més lluny, fa uns dies vaig assistir a un dinar de piuladors on només 2 persones no teníem un iPhone…  Suposo que com tot, és qüestió de modes i d’aquí a un temps serà una altra empresa la que domini el tema.

Ara, a mi el que m’agradaria és poder seguir durant uns dies a la persona responsable de coordinar tot el tema de logística d’alguns del productes, ja que per a fer qualsevol dels productes Apple segurament hi intervenen un bon munt d’empreses que aporten les diferents parts. També dir que no m’agradaria ser el de Qualitat que controla cada unitat…

Publicat dins de tecnologia | Deixa un comentari

Vols dir que no estem massa connectats?

Aprofitant una estona d’aquest cap de setmana tranquil a casa he mirat de buidar una mica el meu Google Reader, on hi tenia tinc un munt de post per llegir. Un dels que m’ha fet rumiar més ha estat el d’Error 500 sobre les novetats presentades aquesta setmana en F8 Conference de Facebook. També es poden consultar al seu blog oficial.

A banda de diversos canvis a nivell intern i el canvi del concepte “fan” pel concepte “m’agrada”, una de les principals novetats és l’obertura de Facebook cap a la resta de la xarxa i les noves potencialitats en la interacció. En el que anomenen Open Grapgh, la gent d’en Mark Zuckerberg persegueix que les funcionalitats de Facebook estiguin presents fora del seu terreny i siguin utilitzades per altres webs.

De fet, la següent frase ho resumeix força bé: “si somos una web de música que integra esta funcionalidad y un usuario indica que “le gusta” cierta banda, esto se publica en su perfil con enlace a la web“. Podeu llegir la resta del post aquí o bé veure’n un exemple real a la web de Munich Sports, empresa molt posada en aquests temes 2.0/socials.

Així doncs, cada cop estem més vinculats els uns als altres mitjançant la xarxa. Sembla que tenim una necessitat imperiosa de compartir, de dir què fem, on som, el que estem mirant,… de manera virtual. I al mateix temps som capaços d’estar dies sense comunicar-nos amb les persones que tenim al costat.

Amb tot, som conscients d’aquest procés? som conscients de tota la informació que estem aportant a la xarxa (és a dir, a les empreses) a canvi de que se’ns personalitzin alguns anuncis, músiques, productes? Personalment, m’agrada que em segmentin la publicitat en base al que realment m’agrada i no haver-me d’empassar anuncis de productes que no em van ni em vénen com passa a la televisió i la ràdio. Però el que no m’acaba de convèncer és que unes poques empreses (Google, Facebook, Microsoft,…) tinguin tantes dades sobre mi…

En definitiva una altra manera de socialitzar-los on, suposo que com tot, cal trobar un equilibri entre els que dones i el que reps. Ara, per més interessant que sigui conèixer nova gent, compartir-hi gustos, aficions, coneixements,… res com quedar de manera presencial (desvirtualitzar que en diuen) per a socialitzar-se com cal.

Publicat dins de Xarxes Socials | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

El futbol, el circ romà d’avui dia…

Aquest matí he rebut un correu que es veu s’està estenent com la pólvora per la xarxa animant a la gent a demostrar la seva passió pel FC Barcelona de cares al partit de tornada de la Champions de dimecres. Us adjunto el text en qüestió al final del post. Vagi per endavant que no sóc anti res, però tampoc fanàtic de res.

D’acord que aquests darrers dos anys aquest equip està donant moltes alegries a la seva afició (que lluny queda la travessa del desert). D’acord que en Mourinho cau antipàtic. D’acord que guanyar una Champions al Bernabéu és quelcom per a la història. D’acord en tot, però sembla que com sempre passa amb el futbol, això sigui el més important. Primer em va sorprendre veure la repercussió que es donava a molts  mitjans al fet que els jugadors d’aquest equip haguessin d’anar en bus a Milà a causa del volcà Eyjafjallajokull. Fins i tot semblava que això era més important que no pas el que els passava als pobres islandesos colgats de cendra fins al serrell. De fet, no m’hauria d’havers sorprès. Com deien ahir a TV3: l’esport (i preferentment el futbol) i la televisió s’alimenten mútuament.

Bé, tornant al tema. Aprofitant la capacitat de viralitat de la xarxa s’està gestant una mobilització popular per tal de crear l’ambient necessari per a que l’equip sigui capaç de guanyar. Fins i tot, un grup d’aficionats ha creat una web anomenada “remuntada.cat” on hi van apareixent les piulades realitzades a Twitter.

Potser és excessiu tot plegat. Potser és el que realment importa. No ho sé. Per si de cas  jo l’he reenviat (és veu que la rauxa pot més que el seny…) 🙂

El text del correu rebut:

Benvolgut consocis,  arrendataris de carnet i afició blau grana, portem 1 any i mig gaudint d’un espectacle que mai s’havia vist sobre un camp de futbol, hem viscut en la opulència i l’excés… aquest equip que tot sol ha aconseguit donar-nos els millors mesos de la nostra vida i fer-nos sentir orgullosos dels colors que portem al cor cada un de nosaltres…


L’equip està cansat i en ocasions sembla col·lapsat, però ni molt menys abatut o derrotat !!! Aquest equip ha de dir encara l’última paraula, no ho dubteu !!!

Però ara ens toca a nosaltres, ara ens toca a l’afició més freda, cívica i a vegades acomodada, agrair-los tot aquest temps viscut creant un infern al Camp nou el pròxim dimecres 28/04/2010 contra l’Inter. Els qui  vagin al camp hauran d’estar 3 hores abans al camp , vestits amb els nostres colors i creant un ambient intimidador per l’adversari. Els que no puguin assistir-hi hauran engalanar balcons, finestres… Barcelona i tot Catalunya s’ha de vestir de Blaugrana !!!

Perquè els hi devem ……….. perquè el club, l’equip, el cos tècnic, en Pep …ara ens necessiten a nosaltres !!!! El pròxim dimecres Barcelona ha de ser un INFERN…. No ho dubteu… PASSAREM !!!!  PASSAREM !!!! Amb el suport de tots !!! PASSAREM !!!! Si us plau, re-envia aquest email a tots els culés que coneguis o crea el teu escrit i re-envia’l a tothom.
SI VOLS ESTAR A MADRID, AJUDA!!! ENS VEIEM A MADRID !!!!
Publicat dins de varis | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Un pollastre anomenat Evo

Escoltant les notícies d’en Basté aquest matí camí de Girona he escoltat la notícia que el Sr. Evo Morales (per qui no el conegui, president de Bolívia) explicava en un discurs que el fet de menjar pollastre afavoreix a la homosexualitat i a la, atenció, calvície!!

Senzillament impressionant. Com pot ser que gent que té aquest nivell de poder i d’influència sigui capaç de dir aquestes bestieses, així, pim pam. I no és només el cas del Sr. Morales, no cal anar a països llunyans per a veure, escoltar i patir declaracions/afirmacions sense fonament  realitzades per personalitats amb gran poder sobre la resta de la comunitat. A vegades sembla que al capdavant de les grans institucions/empreses només hi hagi grans incompetents. Suposo que són els únics que apareixen a la televisió degut als seus estirabots, que els que tenen dos dits de front, com que estan treballant, no són notícia.. bé, o així ho espero.

No es pot dir més, us deixo el vídeo per a que el gaudiu:

Publicat dins de bestieses | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Transmissió o retransmissió?

Després de segles de no passar pel blog, m’he decidit a tornar a escriure. Tot arrel del post “Que bello es formar“, del blog “Formación y Talento“. En concret em va fer reflexionar sobretot la frase “Transmitir y no “retransmitir”: eso es lo que siempre he intentado cuando he asumido el rol de professor.“, i més ara que a nivell d’universitat (almenys a la Facultat de Turisme de la UdG) s’ha canviat al Pla Bologna, on canvi de manera considerable la metodologia d’ensenyament passant de les classes magistrals i la seva posterior memorització a unes classes més participatives i on es prima el treball abans-durant-després de la classe.

És evident que quan es fa formació el que en certa manera es fa és “retransmetre” una informació que el professor ha processat i que, de fet, l’alumne podria haver aconseguit de fonts diverses (enciclopèdia, llibres, Internet,…), però també cal “transmetre” una part d’intangible que està vinculada al coneixement que el professor (transmissor) té i que aporta de valor afegit a l’alumne. És important el fet de relacionar els continguts que es traspassen a l’alumne amb l’entorn i els objectius fixats, i oferir-los en el codi que aquest està preparat a rebre.

Tot i que és quelcom de lògica, i que sembla senzill de fer, penso que no ho és tant. És complicat (i de seguida es veu en les cares dels alumnes) moltes vegades trobar el to i els mecanismes per a “transmetre” i no només “retransmetre”.

Bé, segurament ni jo m’acabo d’entendre, però almenys aquesta reflexió ha servit per a tornar al blog… a veure si hi ha continuïtat ara.

Publicat dins de universitat | Etiquetat com a , , , , , | 2 comentaris

Formació turística. Tant difícil és?

Tot i que la intenció en aquest blog més “personal” no és parlar de turisme (ja ho faig a clan-destinos), si que de tant en tant s’hi anirant colant petites reflexions o curiositats que em temo no aportaran gaire res de nou però tampoc crec que facin massa nosa…

Segurament en algun punt del nostre territori ja es fa. Segurament també a petita escala, a partir d’alguna agrupació o associació, a nivell més intern, però dubto que es faci a nivell de “país” i de manera pública. Es tracta de donar eines a les destinacions turístiques i empreses petites i mitjanes per a la millora de la seva competititat. En aquest cas, trobem que la Corporació Turística de Tasmània posa a l’abast de tothom el que anomenen Tourism e-kit, un conjunt de manuals i documentació que tracten temes vinculats a la part online del negoci turístic. Així, s’hi podren trobar des de conceptes generals del món online, les bases per a elaborar webs, la realització d’estratègies de màrqueting online, presència en buscadors, distribució electrònica,…

De fet això només és una part de tota la seva estratègia de suport a la indústria turística, que gira al voltant també de programes de co-màrqueting i la lliure distribució d’informació sobre mercats i productes turístics a fi que tant les empreses locals com les que hi volen realitzar negocis coneguin millor el mercat on es troben.

Cal dir que accions d’aquesta mena no són exclusives d’aquest destí, sinó és una pràctica habitual sobretot en les estructures de gestió de destinacions turístiques del nord d’Europa i d’Oceania. Així, alguns dels exemples interessants poden ser Austràlia, Nova Zelanda, Anglaterra, entre d’altres.

Com deia al principi, segurament a casa nostra també es fa, però no tinc la sensació de que es tracti de quelcom tant estructurat com en aquests casos. De fet, després de fer un repàs ràpid de les webs de les diferents marques turístiques catalanes, no he aconseguit trobar que cap tingui un espai “corporatiu” públic que tendeixi (no que ho sigui) a ser com els casos posats d’exemple (excepte Turisme de Barcelona). Evidentment, no es pot comparar els recursos de països com els citats amb les nostres estructures més locals, però compartir informació a través de les noves tecnologies no hauria de ser excessivament costós. Més aviat, es tractaria d’un canvi de mentalitat.

En fi, que potser hauríem d’anar-hi a fer una volta a veure què en podem apendre. De fet, una bona oportunitat hauria estat anar-hi aquests dies passats aprofitant la Conferència Tourism Futures.

Publicat dins de Turisme | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Reflexions post vacances…

Acabo de tornar. S’han acabat les primeres vacances “diferents”, amb l’Oriol. Una setmaneta de desconnexió en familia que ha anat realment bé. Suposo que em costarà tornar a connectar, però bé, és el que toca no?! Acabo de tornar i em trobo al mur del Facebook un comentari del sempre divertit i interessant Edu Vargas. El comentari diu així:

Em demano com, en temps de lleure o fent turisme o consumint serveis turístics, pot desconnectar un expert en la teva especialitat. 😉

Deixant de banda el tema “expert en la matèria”, la resta de la frase fa rumiar… i certament, la veritat és que tampoc es desconnnecta del tot. Almenys jo no tinc aquesta capacitat. De fet, en les poques incursions que hem fet a zones turístiques (Figueres, Empuriabrava, Calella de Palafrugell) i tot i tenir el “mode oci” activat, no he evitat que la mirada crítica es fixés amb alguns punts mentre gaudia del sol, els gelats i la platja. Aspectes com els problemes de mobilitat i la congestió de cotxes pel centre de Figueres, les cues per a accedir a la Costa Brava (on és la planificació a mig-llarg termini), l’ocupació per golejada de francesos a Empuriabrava (on és la “diversificació de mercats”), la diferència de preus entre “els del poble” i els “forasters” (per més bona que sigui la carn, no hi ha excusa), les curioses estratègies de comunicació d’alguns,… són algunes de les reflexions que no he pogut evitar fer durant aquests dies…

Bé, com que fa poques hores que tinc el “mode treball” activat, tampoc estic capacitat per a gaires reflexions més profundes… així que vosaltres mateixos.

| Deixa un comentari