Aquest matí he rebut un correu que es veu s’està estenent com la pólvora per la xarxa animant a la gent a demostrar la seva passió pel FC Barcelona de cares al partit de tornada de la Champions de dimecres. Us adjunto el text en qüestió al final del post. Vagi per endavant que no sóc anti res, però tampoc fanàtic de res.
D’acord que aquests darrers dos anys aquest equip està donant moltes alegries a la seva afició (que lluny queda la travessa del desert). D’acord que en Mourinho cau antipàtic. D’acord que guanyar una Champions al Bernabéu és quelcom per a la història. D’acord en tot, però sembla que com sempre passa amb el futbol, això sigui el més important. Primer em va sorprendre veure la repercussió que es donava a molts mitjans al fet que els jugadors d’aquest equip haguessin d’anar en bus a Milà a causa del volcà Eyjafjallajokull. Fins i tot semblava que això era més important que no pas el que els passava als pobres islandesos colgats de cendra fins al serrell. De fet, no m’hauria d’havers sorprès. Com deien ahir a TV3: l’esport (i preferentment el futbol) i la televisió s’alimenten mútuament.
Bé, tornant al tema. Aprofitant la capacitat de viralitat de la xarxa s’està gestant una mobilització popular per tal de crear l’ambient necessari per a que l’equip sigui capaç de guanyar. Fins i tot, un grup d’aficionats ha creat una web anomenada “remuntada.cat” on hi van apareixent les piulades realitzades a Twitter.
Potser és excessiu tot plegat. Potser és el que realment importa. No ho sé. Per si de cas jo l’he reenviat (és veu que la rauxa pot més que el seny…) 
El text del correu rebut:
“Benvolgut consocis, arrendataris de carnet i afició blau grana, portem 1 any i mig gaudint d’un espectacle que mai s’havia vist sobre un camp de futbol, hem viscut en la opulència i l’excés… aquest equip que tot sol ha aconseguit donar-nos els millors mesos de la nostra vida i fer-nos sentir orgullosos dels colors que portem al cor cada un de nosaltres…
