Feeds:
Entrades
Comentaris

Oblits…

Ara feia dies que no passava per aquí… de fet, mesos díria jo. He estat meditant si borrar o no borrar el blog, ja que quin sentit té tenir-lo i no actualitzar-lo? però em sembla que li donaré una altra oportunitat. Crec que aviat també tindré noves motivacions per anar explicant la meva vida i miracles i temes vinculats per tant, si, decidit, aquest blog té una altra oportunitat.

Deixarem passar l’agost i al setembre tornaré amb ganes renovades.. i espero que un lloc propi dins Internet (eh Lee?!) i amb una mica més de consistència…

Apa doncs, pels que feu vacances aprofiteu-les… pels que no, aprotiteu-les també quan les feu..

Vacances

Com podeu veure els pocs que arribeu a aquest aquí, sembla que el blog estigui abandonat. De fet, ho ha estat. Crec que el ritme de publicació d’escrits no serà mai gaire més intens que el que porto fins ara… De fet, m’estic plantejant de deixar-ho estar. Però crec que un cop hagi enfocat un parell de coses, podré tornar a escriure regular-me (bé tornar, a escriure regularment i llestos..).

D’entrada però, la setmana vinent tampoc hi haurà vida per aquí… seré perdut a Les Escaules, sense internet i sense massa cobertura al mòbil també… una mena d’experència de desintoxicació. A veure si ho aguanto. I a veure si em dóna per començar la refotuda Master Tesi.

Apa doncs, me’n vaig a preparar la maleta… fins ara..

Dualitat

Això de les noves tecnologies és curiós. Miro al meu voltant i hi veig un grup que està a la última: blog, twitter, pda, flirck, comunitats socials… i un altre que amb prou feines controla el windows i el paquet office. Gent de les mateixes edats. Suposo que tot va lligat a les necessitats i a la curiositat. Jo, com sempre, a mig camí…

Per què?

Encara no sé ben bé perquè creo aquest blog, diuen que ja vaig prou atabalat amb tot el que faig… potser tenen raó. Veurem. Començo sense pressió (ja la tinc en altres llocs més clandestins). Quan pugui, vulgui i em deixin. Així serà la meva gestió d’aquest blog. Doncs això, per avui crec que ja està bé… ha estat dia esplèndid fent una bona costellada amb la gent que m’estimo… no puc demanar més. Fins al pròxim escrit…